Paul-Marie Masson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 setembre 1882 Seta (França) |
| Mort | 27 gener 1954 (71 anys) París |
| Formació | École Normale Supérieure |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòleg |
| Premis | |
| |
Paul-Marie Masson (Seta, 19 de setembre de 1882 - París, 27 de gener de 1954) fou musicòleg, professor de música i compositor francès.[1][2]
Es doctorà amb una tesi vers l'humanisme musical a França i destacà, sobre tot, pels seus profunds estudis d'investigació sobre la música antiga francesa des de la música mesurada a Rameau.
Per contra, com a compositor no assolí grans coses, sinó que va romandre en un lloc més aviat modest amb les seves suites i la seva música de cambra.
Fou professor a l'Institut Francès de Florència i va fundar l'Institut Francès de Nàpols el 1919. El 1923 va publicar una monografia sobre H. Berlioz a la col·lecció d'Alcan Les maîtres de la musique.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Chailley, Jacques «In memoriam Paul-Marie Masson, 19 septembre 1882 - 27 janvier 1954». Acta Musicologica. International Musicological Society, Vol. 26, Fasc. 1/2, 1954, pàg. 3-5 [Consulta: 20 novembre 2018].
- ↑ «Masson, Paul-Marie». Treccani. Enciclopedie on line [Consulta: 20 novembre 2018].
- ↑ Gran enciclopedia de la música clásica.. III. Madrid: Sarpe, 1980, p. 814. ISBN 84-7291-226-4.